EL SACRIFICI EM PORTA A L'OBLIT DE MI

Accedir a la vida adulta vol dir, entre d'altres coses, fer-me responsable de la meva pròpia vida, de la meva supervivència i del meu benestar personal. Per aconseguir-ho necessito entrar en relació amb el meu entorn i amb els altres per poder satisfer les meves necessitats personals. En aquesta interacció també prenc consciència de les necessitats dels altres i puc reaccionar davant d'elles.

Es important que trobi el meu equilibri personal entre el Dins i el Fora, és a dir, entre el que passa dins meu i allò que s'esdevé fora de mi. Aquest equilibri és dinàmic i cal que no em quedi atrapat en cap de les dues bandes.

Pot haver persones que trobin un gran plaer en satisfer les necessitats dels altres, de manera que donin un gran espai a les seves vides i es posin al seu servei, tot oblidant-se de manera gradual de la satisfacció de les pròpies necessitats i desitjos, com si visquessin a través de la vida dels altres... Aquesta és una situació de risc que em pot portar a una entrega excessiva, al sacrifici personal i a un cert oblit de mi mateix. Quan això succeeix perdo una part important  de la meva identitat personal i renuncio a part de la meva dignitat com a persona. 

Cal que jo em valori a mi mateix per tal que els altres també em valorin, això implica posar límits i condicions en la relació amb els altres, així no em confonc amb l'altre, no estic al seu servei, sino que entro en relació amb ell i ens donem reconeixement mutu.

En la relació entre iguals cal que estigui present l'equilibri entre el donar i el rebre, de manera que pugui donar amb gust i pugui sentir-me agraït per allò que rebo. Aquest equilibri dignifica a ambdues parts, i així el benestar pot fluir en la relació i nodrir ambdues parts.