PROPERS TALLERS DE CONSTEL·LACIONS FAMILIARS

OCUPANDO MI LUGAR EN EL GRUPO

El primer lugar que ocupo en el mundo es el de nacimiento, ocupo un lugar en mi familia de origen, entre mis hermanos, apoyado en mis padres y precedido por mis ancestros. Ese lugar es el punto de partida. Este es un lugar de nutrición y de sostenimiento que me equipa para hacer mis conquistas personales en el mundo exterior, donde también necesito ocupar un lugar.


Necesito ocupar un lugar propio en la escuela, en el grupo de amigos, en el trabajo, en la comunidad de vecinos, en la cola del supermercado... Estos lugares me permiten mostrar mi individualidad y decir "soy uno de vosotros y tengo una identidad propia, y necesito ser reconocido y respetado por vosotros en el lugar que ocupo". Esta es una posición de dignidad, y desde ella  puedo formar parte del grupo, puedo dar y recibir, puedo crecer y realizarme como individuo, y puedo ayudar y dar soporte a otra persona, al grupo, a la organización....


¿Qué sucede cuando no me siento reconocido por el grupo?, ¿cuando no tengo un lugar de dignidad y respeto o cuando me siento invisible?..... Esta es una posición de desequilibrio que me puede enfadar, entristecer, desvitalizar, indignar, paralizar.... dependerá de mi estructura de carácter, pero en cualquier caso es un lugar de malestar, de incomodidad, desde allí me puedo orientar hacia la supervivencia, pero difícilmente puedo ir hacia el bienestar y la abundancia.

Desde la aceptación de la situación de desequilibrio que me trae la vida puedo reorientarme hacia la luz, hacia el bienestar personal conectando con mi fuerza vital y con el merecimiento de una buena vida. Puedo movilizar mis recursos personales para pedir ayuda, para  alejarme de la situación de abuso, para reivindicar mi espacio personal... 

Cuando en el grupo cada uno ocupa un lugar de bienestar la energía fluye, los proyectos se sostienen y dan fruto, los individuos se sienten realizados y el grupo o la organización se fortalece, mientras que  las situaciones de desorden  y exclusión dificultan el desarrollo sano y equilibrado tanto del grupo como del individuo.

PROPER TALLER DE CONSTEL·LACIONS FAMILIARS

La participació al taller es pot fer en qualitat d'observador i/o representant, o bé treballant un assumpte personal. Per a més informació podeu entrar dins la pestanya "constel·lacions".

SOLTANDO EL AMOR CIEGO; ORIENTÁNDONOS HACIA EL AMOR QUE MIRA Y VE

A menudo, el amor consciente o inconsciente que siento hacia mi familia de origen hace que me oriente con una fidelidad ciega hacia los asuntos difíciles y hacia los familiares que sufrieron y tuvieron un destino difícil. Esta mirada me puede llevar a vivir mi propia vida desde la carencia, el sacrificio, el dolor o la pena.... Esa sería "la botella medio vacía".

La otra mirada, la del amor que mira y ve, es la que me permite conectarme y nutrirme de los tesoros de la familia, de aquellos que hicieron posible la supervivencia y el progreso hacia una vida más próspera. Esta mirada me puede llevar a vivir mi vida desde la fuerza, la vitalidad, la alegría, el coraje, la valentía, el goce, la celebración... Esa sería "la botella medio llena".

En los tesoros me puedo apoyar, son un lugar de fortaleza y seguridad. Lo que sí hubo, lo que sí sucedió... Necesito abrir los ojos a todo ello, a lo propio y a lo anterior a mí, ya que gracias a lo anterior yo tengo hoy la vida. Hay tesoros más abundantes, y otros más escasos. Ese es sólo el punto de partida, yo decido hacer crecer ese tesoro y caminar hacia la abundancia, o decido quedarme paralizado en la queja o atrapado en la lucha destructiva y solitaria.

Ante todo me debo fidelidad a mí mismo. Orientarme hacia la luz caminando hacia una buena vida me honra a mí y a todos mis anteriores. Ellos se alegran de que tenga una Buena Vida, así sus vidas también valieron la pena y la alegría.

L'AUTORITAT DEL MESTRE A L'ESCOLA: SEGURETAT I ACOLLIDA

Quan els pares portem els fills a l'escola, els deleguem a uns altres adults, els mestres, els posem a les seves mans amb la intenció que aprenguin i que es desenvolupin com a infants en un entorn acollidor i de respecte.

Per tal que la funció dels docents es pugui desplegar, és necessari que els pares confiem en l'escola i en els professionals que la fan funcionar, que donem el nostre permís als infants per aprendre i créixer en un nou entorn diferent al de la família.

Els nens i nenes, per aprendre, necessiten que l'escola sigui un espai segur i acollidor. La calidesa i l'acollida la dispensen els mestres amb la seva presència i amb la seva autoritat sobre el grup classe. Per tal que l'infant pugui sentir-se segur i cuidat és necessari que l'adult, en aquest cas el mestre, se situi per sobre d'ell d'una manera jeràrquica. El mestre és l'adult, el gran, i l'infant és el petit. El gran cuida del petit, l'acull i el recolza. El petit confia  en el gran i es deixa acompanyar i sostenir. Aquesta estructura ordenada fa possibles els aprenentatges i el creixement personal de l'infant.


És del tot necessari que l'alumne reconegui l'autoritat del mestre, la seva grandesa, la seva superioritat... d'aquesta manera l'alumne pot sentir-se segur i confiat, i en agraïment per tot el que rep del mestre li brinda respecte i obediència. Quan els alumnes respecten i obeeixen al mestre, ell pot seguritzar al grup i crear un ambient acollidor i de confiança per tal que els alumnes despleguin i explorin els seus talents personals.

El mestre ha de col·locar-se en un lloc d'autoritat, una autoritat amorosa i respectuosa que posa límits i dóna seguretat  al grup, que dóna contenció a la vida que flueix dins l'aula. Quan els infants confien en els adults i se senten segurs, s'atreveixen a explorar, a mostrar-se, a preguntar, a interactuar, a compartir....

Els infants tenen un gran potencial intern per desplegar, però la figura dels adults, pares i mestres, és indispensable per tal que puguin recolzar-se, sostenir-se i sentir l'escalfor i l'acollida de la Vida. La bona mirada de l'adult sobre el nen és aquella que li diu "tu pots fer-ho, jo confio en tu, i passi el que passi estic al teu costat i t'acompanyo, pots allunyar-te de mi i tornar-hi quan ho necessitis...." 

L'infant es nodreix del reconeixement de l'adult, que el porta al seu propi autoreconeixement. Si l'adult confia en les capacitats de l'infant i el mira amb bons ulls, amb amor, l'infant es desplega i s'obre a la Vida.

LA FIDELITAT DEL COR

Quan em proposo objectius i fites a la meva vida, sovint ho faig des del cap. Penso allò que m'agradaria fer o assolir o conquerir.... El cap marca l'itinerari a seguir i espera que el cos i l'ànima l'acompanyin, el segueixin. Però el cor no entén gaire de raonaments, avantatges o inconvenients, el cor s'alimenta d'emocions, sentiments i fidelitats, i des de l'ombra, des de la profunditat del meu ésser interior dirigeix i governa la meva Vida.

Quan miro al pare o a la mare puc descobrir aspectes de la seva personalitat que em produeixen rebuig, puc percebre: prepotència, agressivitat, submissió, covardia, enveja, crueltat, conformisme, apatia,.... Puc sentir una veu interior que em diu: "això no m'agrada de vosaltres, jo seré diferent". Des del cap, des del judici, puc sentir-me millor que els pares, però el cor no sap de judicis, només de fidelitats, i em puc trobar en situacions de la meva vida quotidiana reproduint patrons de comportament, maneres de fer, que em recorden a allò viscut al costat dels meus progenitors. I em sorprenc i m'enfado amb mi mateix, i em dic: "allò que tant rebutjava en la mare o en el pare, jo també ho faig, com pot ser?"

El cor sovint segueix els patrons, els models familiars de manera cega, con si digués: "jo sóc un de vosaltres i faig com vosaltres". El sentiment de pertinença es posa per davant, pertànyer al grup (el primer grup és la família d'origen) garantitza la meva supervivència, i el preu que pago és la fidelitat als patrons i creences familiars.

El canvi, la transformació personal, passa pel reconeixement, per l'agraïment, per la inclinació davant del meu sistema familiar, aquell que m'ha donat la Vida i ha vetllat per la meva supervivència durant un temps. Des de l'agraïment, des del no judici, puc agafar amb gust allò de bo que he rebut i girar-me, orientar-me cap a la meva vida d'adult, recolzant-me en els meus anteriors, demanant-los una bona mirada i la seva aprovació per poder continuar creixent fora de casa, nodrint-me d'altres fonts, enriquint-me jo com a persona i aportant nova riquesa al meu sistema familiar.

L'ORDRE I L'AMOR DINS DE LA FAMÍLIA

Cadascun de nosaltres hem rebut la vida dels nostres pares, ells han cuidat de la nostra vida fins que nosaltres hem crescut i ens hem pogut fer independents. De la mateixa manera nosaltres hem pogut aparellar-nos i transmetre la vida als nostres fills. Així la vida es transmet d'una generació a la següent en una cadena interminable.

L'aliment que nodreix a les famílies i que fa possible que els seus membres es cuidin i protegeixin entre ells és l'Amor. L'Amor permet que ens vinculem amb els nostres familiars garantint així la nostra supervivència i el nostre benestar físic i emocional.

Per tal que l'Amor circuli a través de la xarxa d'afectes del sistema familiar i flueixi, és necessari que hi hagi Ordre dins de la família, és a dir, que cadascun dels seus membres ocupi el lloc que li pertoca en funció del moment d'arribada a la família. El desordre provoca caos i malestar emocional entre els membres d'una família.

Quan una persona neix té el dret a pertànyer a la seva família d'origen, independentment de quin sigui el seu destí. El fill que neix es col·loca a davant dels seus pares i es recolza en ells, rep d'ells, ells fan possible la seva supervivència. De la mateixa manera, els seus pares es recolzen i reben dels seus avis, i els avis dels besavis,.... de manera que l'estructura del sistema familiar té aquesta imatge:

Cada membre del sistema familiar té el seu lloc, i és important que el mantingui. Els Anteriors sostenen i s'ocupen dels Posteriors, i els primers reben dels segons, sense jutjar-los, agraint la vida rebuda. Quan dins d'un sistema familiar es produeix l'exclusió d'algun dels seus membres, per fets dolorosos que impedeixen que puguin ser mirats, es produeix un desequilibri dins del sistema familiar, que fa que l'estructura es vegi afeblida i que l'Amor no pugui circular de manera fluïda.

Els fets tràgics o molt dolorosos que succeeixen dins d'una família necessiten ser mirats i integrats dins de la família, quan això no es possible, els nous membres que neixen a la família tenen la tendència natural d'ocupar el lloc de la persona exclosa, per un amor cec vers la família que els dóna la vida. El nouvingut, amb les seves conductes i actituds, pot recordar a la persona exclosa, en un intent desesperat per cridar l'atenció de la família sobre aquesta persona, per tal que pugui ser reintegrada al sistema i la família pugui així recuperar l'equilibri perdut. Però aquesta intencionalitat inconscient és estèril, el nou membre de la família crea un nou desordre a la família, ja que ocupa un lloc que no li pertany, i així no pot ocupar-se de la seva pròpia vida. Cal que deixi els assumptes dels Anteriors amb ells, acceptant i respectant el destí difícil que els va tocar viure, d'aquesta manera queda lliure de càrregues que no li pertoquen i pot orientar la seva energia vital a tenir una bona vida, honrant així als seus Anteriors.

La Família fa possible que la Vida es transmeti, l'Amor permet que la Família es nodreixi i creixi i l'Ordre dóna contenció  i fluidesa a l'Amor. La Família, l'Ordre i l'Amor estan al servei de la Vida.

CHARLA SOBRE RELACIONES FAMILIARES EN LA PRISIÓN DE LLEDONERS

El sábado 18 de febrero estuve en la prisión de Lledoners, era la primera vez en mi vida que entraba en una cárcel. Puertas que se abren y se cierran, funcionarios que te acompañan, equipajes que se revisan..... Una experiencia novedosa y excitante para mí.

Mi deseo era compartir una charla-coloquio con los internos que tuvieran interés en saber sobre la influencia de la red familiar en nuestra vida cotidiana y en nuestro sentir más profundo. Una veintena de hombres se sentaron en círculo con actitud expectante y respetuosa, dispuestos a escuchar y a participar. Yo me integré en el círculo, me sentía inquieta, muchas miradas.... Respiré, me presenté, les pedí que se presentaran ... y poco a poco fuimos conectando.

Mi nacimiento, los padres que me dan la Vida, los abuelos que dan la Vida a los padres, los bisabuelos que dan la vida a los abuelos.... La red familiar, la familia de origen que nos sostiene y nos da un lugar en el mundo, un lugar de pertenencia. De allí partimos, de ella nos nutrimos para luego abrirnos al mundo que nos rodea. A ella somos fieles, en lo profundo. A menudo los sucesos del día a día nos distraen, nos alegran, nos enojan, nos enfrentan, .... Muchos de nosotros nos enfadamos con la Vida, por lo que nos toca vivir, por las pruebas que hemos de superar,... El destino nos viene a buscar, nos vemos impulsados a tomar decisiones, a ejecutar acciones desde un lugar que no alcanzamos a comprender. Las decisiones importantes las tomamos con el corazón, desde el deseo de ser fieles a nuestros Anteriores, con la intención de recordar, de mirar a aquellos que fueron excluídos o que tuvieron un destino difícil en nuestro sistema familiar. Poder dejar los asuntos de los Anteriores con ellos, sin juzgarlos, sin salvarlos.... mirándolos con una mirada respetuosa, nos libera de las cargas emocionales que no nos pertenecen y que restan vitalidad a nuestra Vida. Poder sentir la fuerza y la presencia de nuestro sistema familiar a nuestra espalda, nos ayuda a sentirnos enraizados, a mirar hacia nuestra propia vida de una manera más liviana, vital y entusiasta, agradeciendo lo recibido, honrando a nuestros Anteriores y ofreciéndoles una vida propia y plena.

Compartiendo vivencias personales, planteando dudas, ampliando la mirada, visualizando a nuestro niño interior y a nuestro sistema familiar,..... fuimos profundizando juntos en el río de las emociones, de los recuerdos, de los deseos, de los sueños.... Pudimos sentirnos únicos y acompañados al mismo tiempo, respetados, escuchados y mirados.

Fue para mí una experiencia vital y gratificante, sentir esa energía masculina, la fuerza y la sensibilidad, la confusión y la sencillez, la valentía y el miedo.... Sentirme allí, formando parte, siendo una más....

Gracias de todo corazón.

EINES PER L'ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

A la meva pràctica professional, com a psicòloga i terapeuta, acompanyo a persones en el seu procés d'autoconeixement i de creixement personal. Per tal de dur-ho a la pràctica utilitzo eines de la Teràpia Gestalt, de les Constel·lacions Familiars i, en el cas dels nens, de la Teràpia Psicomotriu de Bernard Aucouturier. En aquest vídeo vull explicar-vos breument cadascuna d'elles.

Pedagogia sistémica

He escogido dos vídeos grabados durante una charla ofrecida por Mercè Traveset en Colegio Oficial de Psicólogos de Catalunya, como presentación de las aplicaciones de la pedagogía sistémica en la educación.

Mercé Traveset trabaja como pedagoga en el instituto público de Viladecavalls y es una de las pioneras en introducir esta nueva visión de la pedagogía.

De forma muy resumida diríamos que la pedagogía sistémica aporta una  mirada diferente en la que en lugar de poner el foco en los síntomas (hiperactividad, rebeldía. malas notas, ..) miramos hacia las relaciones, especialmente con la familia, en busca de un camino que ayude al niño a afianzar sus raíces y identidad, ordenando el sistema.

Son dos vídeos largos (1ª y 2ª parte de la charla), pero realmente vale la pena si deseáis empezar a entender las herramientas de está pedagogía.

Mercè Traveset en el ESpacio HOlístico from javier pérez on Vimeo.


Mercè Traveset Espai Holístic 2ª part from javier pérez on Vimeo.

Libro: Felicidad Dual

Gunthard Weber, seguidor de Berth Hellinger, basándose en numerosos casos transcritos de la práctica profesional de Berth, realiza un importante resumen de la teoría y la práctica de las constelaciones familiares. Es un manual de obligada lectura para los consteladores familiares, y para aquellos que tengan  interés en conocer las leyes que rigen los órdenes del amor.