Les nenes i els nens de tot el món senten i expressen unes pors o angoixes inherents a l'espècie humana, que tenen a veure amb la supervivència de l'espècie i de l'individu com a tal. Aquestes són: l'angoixa de pèrdua, l'angoixa o els fantasmes de persecució i de devoració, i el fantasma d'omnipotència. Els infants necessiten jugar amb aquestes pors, angoixes i fantasmes per tal de desdramatitzar-les, reassegurar-se i accedir a una dimensió simbòlica tranquilitzadora.
* Els Jocs en torn a l'angoixa de pèrdua: aparèixer i desaparèixer, omplir i buidar, amagar-se i ser trobat, buscar i trobar a l'altre, tapar i destapar objectes, a sí mateix, parts del cos... Aquests jocs reactualitzen de manera lúdica i simbòlica la separació en relació a la mare (el primer vincle vital).
Perdre a l'adult cuidador pot implicar perill per a la supervivència de l'infant, així doncs aquesta angoixa està plenament justificada. Per tal que aquesta no paralitzi a l'infant i l'impedixi conquerir progressivament la seva autonomia, cal que pugui jugar amb ella tot introduint la intensitat de l'espera durant la separació i el posterior plaer en el retrobament i en el contacte amb l'altre.
El joc de la gallineta cega permet a l'infant jugar a la desorientació, la por a l'abandonament, la foscor... sempre que tingui un final feliç ( l'alegria i el plaer del retrobament i del restabliment de l'ordre quan s'aixeca la vena dels ulls)
Els jocs de la corda permeten jugar a estar junts i separats al mateix temps, permeten jugar amb la proximitat i la llunyania...
* Els Jocs en torn a l'angoixa de devoració: els jocs de persecucions; llops, cocodrils,... simbolitzen l'amenaça de ser devorat, destruït, i també l'angoixa personal de destruir, matar, aniquilar a l'altre. La por i el desig es fan presents, la immobilitat i la descàrrega, l'espera i l'explosió emocional... L'infant demana aquests jocs encara que li facin por, necessita transitar-los per tal de fer una conquesta madurativa i personal. Cal que el Bé sempre triomfi sobre el Mal, que el dolent mori i els bons celebrin la victòria, com als contes populars... Així el missatge és de creixement i de superació personal, com els herois dels contes...
* Els Jocs en torn al fantasma d'omnipotència: els jocs de superherois amb els quals els infants s'identifiquen per tal de compensar en la seva imaginació totes les imperfeccions i límits del propi cos. Amb la immortalitat del superheroi l'infant pot jugar amb la mort i pot dominar aquesta angoixa. La mort, vençuda simbòlicament permet un renaixement i una creació alegre.
Quan l'infant juga a matar o a morir-se, a enterrar, pot conviure amb el plaer i amb l'angoixa, la mort es posada en escena sense drama. La mort no es un fi en si mateix, és la preparació per a la reconstrucció i per a la resurrecció que esclata després de la immobilitat. Llavors esclata la festa, el moviment, el crit, el soroll... I en quest ambient festiu el nen passa a construir a partir del caos generat, la construcció succeeix a la destrucció i la Vida triomfa sobre la Mort.
Cal que l'adult ofereixi a l'infant un entorn de seguretat per tal que pugui viure i explorar sense culpa tots aquests jocs. La presència i la participació de l'adult tranquilitza i seguritza a l'infant i li permeten fer les seves conquestes emocionals que el condueixen cap a l'autonomia i cap a l'exploració d'allò que encara li és desconegut.
